El deu Bes està molt relacionat amb l’illa d’Eivissa. Cap deïtat gaudia d’una popularitat comparable a la d’aquesta figura grotesca i irreverent, músic i geni familiar considerat com protector de la casa, del somni, de l’alegria de la dansa o la neteja.
Un déu nan, petit, burlaner… que va anar creixent dins de la teologia egípcia, fins a substituir a Amón, Horus, Osiris …
Es tracta d’una deïtat adorada principalment a l’antic Egipte, tot i que es troben empremtes del mateix a tota la conca del Mediterrani, especialment a l’illa d’Eivissa, l’antiga Ebusus dels romans, el nom del qual procedeix, es diu que precissament de Bes, Ibes, Ibis, Ebusus, Ibossim, Yah-Bisah… Eivissa, Ibiza.
La veu “Bes” pertany a l’antic egipci i significa "iniciar".
En temps de Constantí, amb la decadència dels déus faraònics, només va sobreviure Bes, substituint a Osiris, assumint el paper de senyor d’Abydos; com diu Padró
"…
escudat pel seu oracle, emparat per la seua popularitat i per la seu aliança amb els poders afrodisíacs i màgics, va assumir tots els atributs de la resta de las ja decrèpites divinitats, sobrevivint a tothom. Implantat el cristianisme en temps de Teodosi, Bes es refugià en les runes i necròpoli per a turmentar als anacoretes i espantar a la nit als mortals."
A Eivissa, el cristianisme el va convertit en BARRUGUET o BARRUFET.
En els cercles màgics procedents de l’Imperi Mitjà, es representava a Bes amb l’objecte de foragitar als mals esperits. Algunes ballarines, per a honrar-lo portaven tatuada a les anques la silueta de Bes. El seu culte va ser molt pròsper, especialment en el Nou Imperi. Bes és el déu grotesc que fa riure i el geni repulsiu que provoca pors. Es el bufó dels déus que protegeix a l’illa dels influxos malignes.
D’aparença grotesca i còmica, és de petita estatura i grasset. En algunes representacions porta plomes en el cap. La seua llengua és gran, no hi cap en la boca.
També és representat com a músic (arpa o tambor). Es creia que tocant música espantava els mals esperits.
Molts objectes quotidians porten la imatge de Bes: miralls de ma, arracades, collars, recipients per a maquillatge, figures, etc. Protegeix a nadons, a infants i en especial a les dones. Protegeix també de les serps i dels escorpins. La seua presència a pintures o representacions assegura a la casa i a la família una vida sexual satisfactòria. De fet, Bes es símbol de fertilitat. Ajuda en els naixements, dona bona sort i sobre tot provoca la rialla i el bon humor en general.
El deu Bes està molt relacionat amb l’illa d’Eivissa. Cap deïtat gaudia d’una popularitat comparable a la d’aquesta figura grotesca i irreverent, músic i geni familiar considerat com protector de la casa, del somni, de l’alegria de la dansa o la neteja.