A la darreria del segle XVII va ser ampliada amb dues capelles fondes, que configuren una típica planta cruciforme. Totes dues se situen de manera contraposada en proximitat del presbiteri. La que ocupa el costat de migjorn és la capella de Benirràs i se sap que va ser conclosa l’any 1690. En un primer moment va ser dedicada al sant Nom de Jesús (Jesús dels Homes Salvador), per tant, aquestes sigles (JHS) conformen l’anagrama central, que per la seua decoració, bàsicament floral, es coneix també com "sa capella Pintada".

Abans, a l’acaball de segle XVI, s’havia fundat la confraria del Sant Nom de Jesús, que va adquirir aviat relativa importància, per això, en un principi, la nova capella tengué aquesta advocació. A les pintures de la capella de Benirràs estan representats els noms dels personatges més importants de llavors el rector Bartomeu Orvai, i els obrers Antoni Planells Jurat i Bartomeu Celleràs.

La capella de Rubió, una altra veritable capella fonda, es contraposa a la de Benirràs per la part de tramuntana. Conten els texts històrics que l’any 1691, quan ja s’havia fet la primera, el Bisbe Josep Mora, visitant l’església, considerà la conveniència de fer-ne una altra de semblant. Inicialment fou dedicada a l’advocació de la Puríssima. 

L’any 1785 el temple deixà de ser vicaria, per convertir-se en la parròquia de Sant Miquel Arcàngel. L’edifici destaca per la volta ogival que cobreix la nau. Als laterals té diverses capelles més aviat petites. La casa del rector està sobre la mateixa nau, amb accés mitjançant una escala que comença davall del porxo. L’espadanya actual és del segle XIX i simula una mena de templet i va substituir-ne una d’anterior. El conjunt parroquial pot qualificar-se de monumental, amb els alts i oblics murs de la nau, d’aspecte fortificat. El pati està envoltat de construccions i pavimentat amb lloses de pedra i s’hi accedeix des del sud per un conjunt de tres arcs. El cementeri és a l’exterior, adossat al costat de tramuntana de la nau.

A la darreria del segle XVII va ser ampliada amb dues capelles fondes, que configuren una típica planta cruciforme. Totes dues se situen de manera contraposada en proximitat del presbiteri. La que ocupa el costat de migjorn és la capella de Benirràs i se sap que va ser conclosa l’any 1690. En un primer moment va ser dedicada al sant Nom de Jesús (Jesús dels Homes Salvador), per tant, aquestes sigles (JHS) conformen l’anagrama central, que per la seua decoració, bàsicament floral, es coneix també com "sa capella Pintada".

Abans, a l’acaball de segle XVI, s’havia fundat la confraria del Sant Nom de Jesús, que va adquirir aviat relativa importància, per això, en un principi, la nova capella tengué aquesta advocació. A les pintures de la capella de Benirràs estan representats els noms dels personatges més importants de llavors el rector Bartomeu Orvai, i els obrers Antoni Planells Jurat i Bartomeu Celleràs.

La capella de Rubió, una altra veritable capella fonda, es contraposa a la de Benirràs per la part de tramuntana. Conten els texts històrics que l’any 1691, quan ja s’havia fet la primera, el Bisbe Josep Mora, visitant l’església, considerà la conveniència de fer-ne una altra de semblant. Inicialment fou dedicada a l’advocació de la Puríssima.

L’any 1785 el temple deixà de ser vicaria, per convertir-se en la parròquia de Sant Miquel Arcàngel. L’edifici destaca per la volta ogival que cobreix la nau. Als laterals té diverses capelles més aviat petites. La casa del rector està sobre la mateixa nau, amb accés mitjançant una escala que comença davall del porxo. L’espadanya actual és del segle XIX i simula una mena de templet i va substituir-ne una d’anterior. El conjunt parroquial pot qualificar-se de monumental, amb els alts i oblics murs de la nau, d’aspecte fortificat. El pati està envoltat de construccions i pavimentat amb lloses de pedra i s’hi accedeix des del sud per un conjunt de tres arcs. El cementeri és a l’exterior, adossat al costat de tramuntana de la nau.

+ INFO: www.ibiza-secrets.com