Entre les parets de Can Botino estan guardats vuit segles de vivències entre els quals perdura l’empremta de l’arxiver Isidor Macabich.
 
Ara que observo les noves dependències de l’Arxiu Històric de Vila , em ve al cap el primer reportatge que realitzà quan vaig arribar a Eivissa: la donació de diversos centenars de fotografies de les murades de Dalt Vila a l’arxiu, que aleshores estava ubicat a l’antic Ajuntament.

 

Em va atendre–que és per ami l’arxivera major del regne– que aparegué caminant quasi de perfil entre dues columnes de fitxers de l’antic arxiu municipal . Encara record els prestatges plens de carpetes, llibres i diaris antics molts d’ells amb un dit de pols. Fanny em comentà  que en un futur proper es traslladarien, que les instal·lacions de l’ajuntament estaven molt bé quan s’inauguraren ,però que ara s’havien quedat petites. Era necessari créixer.
 
El Arxiu ha crescut  i de quina manera !  Entre aquestes parets estan guardats vuit segles d’història .
 Documents medievals –tots conservats en condiciones òptimes de temperatura  i humitat- que ens parlen de l’administració municipal de la ciutat, de la justícia- o allò que és el mateix , perquè mataven , cometien robatoris o mentien els nostres avantpassats – i de mil petits aspectes de la vida quotidiana que són els que construeixen la amalgama de la història.
 
Però sobretot, la meva passió és consultar les hemeroteques. Moltes d’elles són digitalitzades i es consulten amb gran comoditat. I atenció, us podeu trobar revistes com El Coco de Ibiza –de 1893!– , la Unió Republicana –de 1900 a 1904, pioner de les idees avançades a Eivissa- o El Agricultor –de 1905 a 1907, o els temes que ocupaven els pagesos de l’època.
 
També és molt recomanable consultar la premsa que cobreix el tràgic estiu de 1936 i els vaivens ideològics que segueixen les diverses capçaleres, o consultar els programes electorals i els arengues dels partits d’aquella època -amb tics que encara es repeteixen molts anys més tard-.
 
L’ Arxiu guarda i mostra, però també restaura documents antics com el Llibre del Claveri ( 1373) o el llibre de l’Escrivà de la Sal ( 1473 ).
 
Però, honestament si us voleu assabentar del milió d’històries, aventuretes i de l’univers sencer que apareix en aquests pergamins antics us aconsello un camí més ràpid i amè ::la ‘Historia de Ibiza’ de don Isidor Macabich. Allà ho trobareu tot, ja que, Macabich fou el creador d’aquest arxiu i durant els 34 llargs anys, fou l’arxiver d’Eivissa per antonomàsia.