AQUESTA SETMANA, A ANEM AL CINE:“AHLAAM” (SOMNIS)
Irak, 2005. Drama
Direcció: Mohamed Al Daradji.
Guió: Mohamed Al Daradji.
Intèrprets: Aseel Adel, Mohamed Hashim, Bashir Al Majid.
Ahlaam és una jove dona desconcertada, confinada en un psiquiàtric després de presenciar la violenta detenció, per part de seguidors del règim, del seu promès el dia de la seua boda… Profundament malferida, viu tancada en sí mateixa i en un estat de deliri. Ahlaam te poques esperances, només un somni…
El Dr. Medhi, un idealista molt treballador, desterrat a fer feina en la institució malgrat les seues bones capacitats, anhela un Irak lliure, on la recerca humana de la veritat i la bondat triomfi per damunt de la brutalitat de la qual ell és testimoni… Però, sobreviurà l’esperit de Medhi a la devastació?
Ali, un pacient i antic soldat, havia estat un home optimista desitjós de servir al seu país i ara és una ombra traumatitzada pels bombardejos americans de la seua secció. La insensatesa audaç de una nació zonificada per la guerra pot ser la única esperança de l’hospital, mentre Ali recorre els carrer aterrits i envaïts per les armes, cercant a pacients que hagin sobreviscut. El patriotisme d’Ali pot salvar a altres, però el salvarà a ell?
El director Mohamed Al Daradji havia hagut d’exiliar-se a Holanda durant el règim de Saddam Hussein i es va posar a rodar aquesta cinta només tornar a la seua terra.
Quan va tornar a Irak es va trobar un terrible panorama: el caos era desolador, la destrucció i l’horror envaïen els carrers, però alguna cosa que el va impactar per damunt de tot va ser la visió de nombrosos pacients d’un psiquiàtric deambulant pels carrers, donat que els hospitals havien estat destruïts per les bombes. La seua experiència ajudant al personal del psiquiàtric a recollir a alguns d’aquesta pacients va ser el que el va inspirar la història de “Ahlaam”.
La pel·lícula està rodada amb actors iraquians no professionals, però que, evidentment, coneixen de primera ma els horrors de la història recent del país que es conta en el film.
Aquesta setmana tenim per tant la oportunitat de gaudir d’un film dur, representatiu d’una cinematografia pràcticament inexistent i que, malgrat la cruesa de la seua temàtica, intenta ser també un petit cant d’esperança davant la terrible realitat que descriu.