SERT MIG SEGLE D´ARQUITECTURA 1929-1979

El President de la Demarcació d`Eivissa i Formentera del Col-legi Oficial d´Arquitectes de les Illes Balears, Toni Marí Torres, i el Director de la Fundació Caixa Catalunya, Álex Susanna i Nadal, es complauen a convidar-vos a l`exposició:

SERT MIG SEGLE D`ARQUITECTURA 1928-1979
Comissaris: Jaume Freixa y Josep M. Rovira. Arquitectes.

Del 22 de juny al 16 de setembre de 2007 a la seu de la Demarcació d`Eivissa i Formentera del Col-legi Oficial d´Arquitectes de les Illes Balears.

Obert de:
dilluns a dimarts de 20 a 14h.
dimecres, dijous i divendres de 9 a 14:h. i de 20. a 22:00h. dissabte i diumenge de 20 a 22h.
c/. Pere Tur, 3 – Dalt Vila, Eivissa.

   JOSEP LLUÍS SERT: aquell home
0 VACIO

La seu del col·legi oficial d’arquitectes acull una retrospectiva de l’ obra del mestre català

La ciutat de Cambridge (Massachusetts) conté el més important legat arquitectònic de Josep Lluís Sert. No obstant això, Eivissa acull la major ruïna ‘sertiana’: la “ciutat de l’oci” de Cala d’en Serra, una baluerna de formigó que ningú s’atreveix a enderrocar i que serveix com a magnífic pàrquing en els mesos d’estiu –gràcies a aquest edifici a mig construir, es pot deixar el cotxe a l’ombra–.

Sert, el primer gran teòric i defensor que ha tingut l’arquitectura tradicional eivissenca, acceptà edificar en l’idíl·lica Cala d’en Serra i, en la dècada dels 30, proposà arrasar el Raval de Barcelona perquè considerava que allò era un tumor de insalubritat que no tenia remei possible. Josep Lluís Sert és l’arquitecte espanyol més important del segle XX, l’introductor de l’arquitectura moderna en el nostre país. Un incomprès, un home del seu temps… i algú que, entre molts encerts, també s’equivocava.

L’exposició ‘Sert. Mig segle d’arquitectura. 1928-1979’ es magnífica perquè ens explica, de manera senzilla i didàctica, qui va ser Sert, què va fer i perquè és tan important. La mostra combina el rigor amb l’entreteniment i ens ofereix documents personals de l’arquitecte català, pel·lícules de l’època, cartes i plànols d’algunes de les seus obres més rellevants. Les explicacions –que es poden llegir en uns panells– es complementen amb unes maquetes que fan les delícies del públic més infantil. He gaudit com un nanno davant les recreacions diminutes de la Fundación Marguerite et Aimé Maeght, la Fundación Maeght o l’edifici Peabody, i m’he imaginat a mi mateix del tamany d’un click de famobyl passjant bocabadat per aquelles imponents estructures.

Sert concebí a l’arquitecte com un professional que està al servei de la societat que l’acull. Els humans vivim en cases –perdó per l’obvietat– i els habitatges que construïm son el nostre univers, la forma en que incidim en el paisatge i el transformem, l’humanitzem.
Aquí, la importància d’una arquitectura ‘humana’ i atenta a les necessitats dels temps. Sert, el defensor de la casa pagesa –que veia en ella la puresa de línies i la simplicitat que preconitzava la Bauhaus–, quina cara se li posaria si passeges por Cala de Bou? Li donaria un col·lapse o, com volia fer amb el Raval de Barcelona, agafaria un buldòzer i no deixaria pedra sobre pedra?

Del 22 de juny al 16 de setembre de 2007 a la seu de la Demarcació d`Eivissa i Formentera del Col-legi Oficial d´Arquitectes de les Illes Balears.