Sin categoría

PUIG DE MISSA

11 febrero, 2009 0 Comments

Declared a site of scenic beauty by the Ministry of Culture in 1952, and a BIC in 1985 (Site of cultural and historical interest), and as a historical monument in 2002 The Puig de Missa is an important historical monument and a symbol of the heritage of Santa Eulària des Riu.

It got its name from the fortified 16th century church, now a parish seat, on its highest point. The Puig de Missa is a hill rising to 52 metres above sea level, dominating a fertile plain crossed by the only river in the Balearics.

CHARACTERISTICS OF THE CHURCH

The basic structure of the current church, made up of the nave and the tower, is from the original building, possibly built by Fratín, the architect of the walls of Ibiza town (the island’s capital). Several additions were made to disguise its fortress-like nature, among them two adjoining chapels (number 3 and 4), constructed at the end of the 17th century, or the beginning of the 18th century, as well as the porches (number 5) from the same period, during which people from the countryside began moving to the town. The present main door (number 6) replaced the old fortified entrance and that of Ses Dones, or Cala Llonga (number 7). The vicarage, casa vicari, and then the priest’s residence, cas capellà, and the vestry (number 8). The interior of the church is sober. The main altar is baroque and comes from San Millán de Segovia, as do the altarpieces in chapels 3 and 4. Of particular interest is that of Christ tied to a column, a 17th century work.

+INFO: www.ibiza-secrets.com

GUIDE TO LOSE YOURSELF IN
THE ARTISTIC LIFE OF IBIZA

Have you got something to share? FORUM-CLICK

Bibliography:
EL PUIG DE MISSA DE SANTA EULÀRIA DES RIU
Historical and architectural analysis
Consell Insular d´Eivissa i Formentera
Conselleria de Cultura
Author: Antoni Ferrer Abárzuza

PUIG DE MISSA

11 febrero, 2009 0 Comments

El Puig de Missa és un important conjunt arquitectònic i un component emblemàtic del patrimoni del poble de Santa Eulària des Riu. Rep aquest nom pel fet de tenir l’església, que ara és parroquial, al seu punt més alt.

És un puig de 52 metres d’altura sobre el nivell del mar que domina una fèrtil comarca travessada pel riu de Santa Eulària. Aquest reduït nucli urbà, amb una església fortificada del segle XVI com a element principal ha set i segueix sent protagonista i testimoni de la nostra història.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ESGLÉSIA

L’estructura essencial de l’actual temple, formada per la nau i la torre és fruit d’un únic projecte, és possible que del mateix autor que de les muralles de la ciutat d’Eivissa. Es feren diverses construccions afegides per intentar dissimular el seu caràcter de fortificació, d’entre les quals dos capelles laterals (números 3 i 4), que pertanyen a finals del segle XVII o a la primera meitat del segle XVIII, els porxos (número 5) de la mateixa època, que era el lloc de reunió per a una comunitat que vivia dispersa al camp. S’obrí l’actual porta principal (número 6) en substitució de l’anterior fortificada i la de ses Dones o de Cala Llonga (número 7). També es va afegir la casa del vicari (cas vicari), i després la del capellà (cas capellà), i la sagristia (número 8). L’interior del temple és sobri. L’altar major és barroc, provinent de San Millán de Segòvia; de la mateixa procedència són els retaules de les capelles 3 i 4. Entre les imatges destaca el Crist fermat a la columna, obra del segle XVII.

INAUGURACIÓ DE LES OBRES AL PUIG DE MISSA 2002

El dia 10 de febrer de 2002 l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu va inaugurar un conjunt de projectes destinats a aconseguir que el Puig de Missa segueixi tenint la seua importància emblemàtica i sigui, al mateix temps, més accessible i acollidor per als residents i per als visitants: el soterrament de les línies elèctriques, la millora de la il·luminació, l’empedrat dels accessos per als vianants i la millora de la carretera d’accés.

Al Puig de Missa hi arribaven, tradicionalment, tant els vius com els morts, pels diversos camins que rebien col·lectivament el nom de camins de missa i individualment s’anomenaven a partir de la vénda més llunyana des de la qual s’hi arribava. Pel camí de Cala Llonga, que dóna al sud, hi solien passar els residents de les véndes de Cala Llonga, des Coloms i part de la gent des Trull d’en Vic. Cap a llevant tenim el camí de sa Vila, que es bifurca: un dels ramals va a sa Vila i a Arabí de Baix, i l’altre continua per darrere sa Vila cap a Arabí de Dalt. Des del nord-oest, pel camí des Novells, venia la gent de les véndes de s’Església, des Trull d’en Vic i des Novells.

+INFO: www.ibiza-secrets.com

GUIA PER A PERDRE’S EN
LA VIDA ARTÍSTICA D’EVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK

Bibliografia consultada:
EL PUIG DE MISSA DE SANTA EULÀRIA DES RIU
Anàlisi històrica i arquitectònica
Consell Insular d´Eivissa i Formentera
Conselleria de Cultura
Autor: Antoni Ferrer Abárzuza

PUIG DE MISSA

11 febrero, 2009 0 Comments

El Puig de Missa es un importante conjunto arquitectónico y un componente emblemático del patrimonio del pueblo de Santa Eulalia del Río.

Recibe este nombre por el hecho de tener la iglesia, que ahora es parroquial, en su punto más alto. Es un montículo de 52 metros de altura sobre el nivel del mar que domina una fértil comarca atravesada por el río de Santa Eulalia. Este reducido núcleo urbano, con una iglesia fortificada del siglo XVI como elemento ha sido y sigue siendo protagonista y testimonio de nuestra historia.

CARACTERÍSTICAS DE LA IGLESIA

La estructura esencial del actual templo, formada por la nave y la torre es fruto de un único proyecto, puede que del mismo autor que de las murallas de la ciutat de Ibiza. Se hicieron diversas construcciones añadidas para intentar disimular su carácter de fortificación, entre ellas, las dos capillas laterales (números 3 y 4), que pertenecen a finales del siglo XVII o a la primera mitad del siglo XVIII, los porxos (número 5) de la misma época, que era el lugar de reunión para una comunidad que vivía dispersa en el campo.

Se abrió la actual puerta principal (número 6) en sustitución de la anterior fortificada y la de ses Dones o de cala Llonga (número 7). También se añadió la casa del vicario, cas vicari, y luego la del sacerdote, cas capellà, y la Sacristía (número 8). El interior del templo es sobrio. El altar mayor es barroco, proveniente de San Millán de Segovia; de la misma procedencia son los retablos de las capillas 3 y 4. Entre las imágenes destaca el Cristo atado a la columna, obra del siglo XVII.

INAUGURACIÓN OBRAS EN EL PUIG DE MISSA 2002

El 10 de febrero de 2002 el Ayuntamiento de Santa Eulalia del Río inauguró un conjunto de proyectos destinados a conseguir que el Puig de Missa siga teniendo su importancia emblemática y sea, al mismo tiempo, más accesible y acogedor para los residentes y para los visitantes: el enterrado de las líneas eléctricas, la mejora de la iluminación, el empedrado de los accesos para los peatones y la mejora de la carretera de acceso.

Al Puig de Missa llegaban tradicionalmente, tanto los vivos como los muertos, por los diversos caminos que recibían colectivamente el nombre de caminos de misa e individualmente se nombraban a partir de la vénda más lejana desde la cual se llegaba. Por el camino de Cala Llonga, que da al sur, solían pasar los residentes de las véndes de Cala Llonga, des Coloms y parte del Trull d"en Vic. Hacia levante tenemos el camino de sa Vila, que se bifurca: uno de los ramales va a sa Vila y Arabí de Baix, y el otro continúa por detrás de sa Vila hacia Arabí de Dalt. Desde el noroeste, por el camino des Novells, venía la gente de las véndes de l´Església, des Trull d´en Vic y des Novells. Inaugurar el empedrado de estos antiguos caminos de misa y ponerles los nombres de las véndes es un respetuoso homenaje del Ayuntamiento de Santa Eulalia a nuestras costumbres y a nuestras tradiciones.

+INFO: www.ibiza-secrets.com

GUÍA PARA PERDERSE EN
LA VIDA ARTÍSTICA DE IBIZA

¿Tienes algo que aportar? FORUM-CLICK

Bibliografia consultada:
EL PUIG DE MISSA DE SANTA EULÀRIA DES RIU
Anàlisi històrica i arquitectònica
Consell Insular d´Eivissa i Formentera
Conselleria de Cultura
Autor: Antoni Ferrer Abárzuza