Són les 14:01 quan arribo a la cafeteria on he quedat amb Messor, el grup del que us parlarem avui, i que a més és el protagonista del nostre Video-click de la setmana. Una banda jove, plena de ganes, esperit roquer, i sobretot, molta música a les venes. Allí hi són ja 3 dels seus integrants: Òscar, el baixsta, Bartolo “Wotan”, el bateria, i Vicent, el guitarrista. Poc després arriba Gabri, el vocalista i front-man, acompanyat pel seu habitual aire despistat però ple de carisma roquer. Després d’una breu xerrada en to amigable començam l’entrevista “seriosa”. Com a introducció començo a recalcar tota la informació que ja coneixia d’ells, com que fa poc més d’un any que van donar el seu primer concert, al Bar Es Cantó, amb els sis primers temes de la banda i dues versions. Sorprèn el nombre d’actuacions que porten: 13; gairebé 1 per mes, gens fàcil per un grup de les seues característiques a un lloc com Eivissa.
Tot seguit començo a abordar el tema pel que crec més necessari aquest article: la gravació del seu primer LP “Endless Battlefield” (batalla infinita); un disc involuntàriament conceptual, mescla de crítica anti-bel·licista i història èpica. “La idea era plasmar el que ha estat passant al món durant la seua història, banyada en sang. Posar-ho de manifest per a que no es torni a repetir”, segons paraules d’Òscar.
Per a reforçar aquesta ambientació i arribar més acuradament al fons de cada conflicte, Gabri, el cantant i lletrista no ha dubtat en fer servir diferents llengües com l’anglès, l’àrab, el rus o l’euskera, cadascuna relacionada amb cada episodi bèl·lic.
Per al llançament d’aquest primer treball han preparat també la interessant proposta d’un concurs on tu mateix pots fer la caràtula. Podeu enviar les vostres propostes a
concurso@messor.es.
Però el que més sorprèn a simple vista d’aquest quintet (falta dir que el teclista Jaume resideix habitualment a Barcelona) és la seua música. Encara recordo el primer cop que me’l van descriure, abans de haver tingut l’oportunitat d’escoltar-los: “Música amb molta atmosfera, de vegades molt dura, i amb moltes pujades i baixades d’intensitat. Segur que t’agraden”. Aquesta descripció contrastava amb la segona que vaig sentir: “Death Metal”. Vaig pensar: “Segur que m’agraden?, si no m’agrada cap grup de death metal”. Bé, això no era del tot cert, ja que fa molts anys m’agradava bastant un grup anomenat “Eternal tears of sorrow”, però el seu estil derivava un poc més cap al gòtic, i a més la meua sang heavy (al menys la del heavy extrem) s’havia perdut feia temps en una transfusió.
Però res d’això em va fer dubtar ni un moment per a anar-los a veure (de fet res t’ha de fer dubtar a l’hora de anar a veure cap grup, encara que creguis que no t’agradaran). Però no era el cas. Alguna cosa em deia que rebria una grata sorpresa. I així va ser. La seua música, i en especial el seu directe, està completament al marge d’etiquetes o descripcions més o menys simplistes, com tota la de les grans bandes. Per això m’abstindré d’intentar-ho i únicament us emplaçaré a que l’experimenteu vosaltres mateixos mitjançant el seu myspace www.myspace.com/messormusic , que compreu el seu disc, que sortirà al mercat si tot va bé a principis d’estiu (estirem pendents); o la millor opció: que els aneu a veure en directe, que és on s’aprecia de veritat la bona música.
Per Javier Riera
+INFO:
www.musica-ibiza.com
"A dalt: Gabri (veu) i Wotan (bateria). A baix: Simorgh (guitarra), Óscar (baix) i Jaume (teclats)"
GUÍA PARA PERDERSE EN
LA VIDA ARTÍSTICA DE IBIZA
¿Tienes algo que aportar? FORUM-CLICK
Són les 14:01 quan arribo a la cafeteria on he quedat amb Messor, el grup del que us parlarem avui, i que a més és el protagonista del nostre Video-click de la setmana. Una banda jove, plena de ganes, esperit roquer, i sobretot, molta música a les venes. Allí hi són ja 3 dels seus integrants: Òscar, el baixsta, Bartolo “Wotan”, el bateria, i Vicent, el guitarrista. Poc després arriba Gabri, el vocalista i front-man, acompanyat pel seu habitual aire despistat però ple de carisma roquer. Després d’una breu xerrada en to amigable començam l’entrevista “seriosa”. 