En aquells anys, Margalida prengué contacte amb altres joves compromesos, que com el folklorista Joan Castelló Guasch entre d’altres, es reunien a la Casa del Poble. Com a sindicalista de la UGT, va participar activament en la formació, el mes de març de 1936, de la Unió Obrera Femenina (UOF), que agrupava les treballadores de la Calceteria Hispánica Can Ventosa. Per poder treballar a la fàbrica de calcetins havia que sindicar-se.

El 13 de juliol de 1936 les obreres de Can Ventosa es declararen en vaga amb caràcter indefinit per no acceptar la patronal les bases presentades pel sindicat. Margalida va presentar el llistat de les reivindicacions de les obreres davant l’Ajuntament d’Eivissa.

El seu càrrec i la coincidència de la vaga amb el colp d’estat militar que donaria pas a la Guerra Civil, varen ser el detonant de la seua detenció pocs dies després i la seua posterior condemna. Declarada la guerra, Margalida Roig fou detinguda en els dies següents: Va ser la primera dona detinguda a Eivissa a rel del colp d’estat militar. Margalida no havia volgut fugir. Els seus germans, Joan i Vicent, varen decidir sortir de l’illa. Ella es va quedar amb la mare i l’àvia.

El juny de 1938 va ser condemnada a cadena perpètua per ‘delit consumat d’adhesio a la rebel·lió’ i se li imposà una multa de 4.666,60 pessetes. Va ser ingressada, juntament amb altres treballadores, a la presó central de dones de Palma.  

Com la família no tenia sous per pagar la multa, li varen ser expropiades totes les propietats: la casa familiar, al carrer Sant Antoni i una feixa al Prat de ses Monges.

L’agost de 1943 li seria commutada la cadena perpètua per una condemna de 12 anys i un dia. Aquell mateix any, el 19 de setembre, va sortir en presó atenuada per traslladar-se al seu domicili que no havia d’abandonar més que en compliment d’obligacions, treballs i deures religiosos, segons especificava la certificació, encara que en la pràctica Margalida es va moure amb relativa llibertat per Dalt Vila. Altres companyes havien sortit abans que ella al mostrar penediment. Margalida no ho va voler fer i això havia allargat la seua estada a la presó.

Ja a Eivissa, es va casar amb Josep Bonet Cardona, destacat membre del Partit Comunista i que també havia complit condemna per adhesió a la rebel·lió. La parella va tenir 3 fills, una al·lota, Esperança i dos nens, Joan i Josep, que avui han assistit a l’acte.

Va ser indultada l’1 de juny de 1946. Després del seu alliberament es va instal·lar en aquesta casa, on va viure fins uns mesos abans de la seua mort. Va morir el 28 de juny de 1966, quasi 20 anys després. Mariví Mengual, regidora d’Igualtat de l’Ajuntament d’Eivissa, ha manifestat que és un autèntic orgull per a la nostra institució poder explicar la història d’eivissenques tan emblemàtiques com na Margalida Roig, que ens ajuden a comprendre el paper que les dones han tingut al llarg de la nostra història i que no és, ni de lluny, tan passiu com moltes vegades els llibres oficials ens mostren.