A l’altre extrem de la Mola, en la part nord, en el cap d’Albarca o des Mossons, es troba altre focus de llegendes. Allà s’hi concentren fins a quatre coves : la cova des Pi, la d’en Jaume Orat, la de ses Estelles i la des Llibrell. En elles s’haurien enterrat tresors i no han estat poques les expedicions infructuoses en la recerca de riqueses ocultes. El desaparegut Joan Marí Cardona recopilà tota la informació d’un pintoresc sicilià anomenat Sebastián Bellotto, que arribà a l’illa en 1660 i que adquirí notorietat per la seva facilitat per trobar aigua sota terra. S’aiguader, com es batià, es va fer amic d’ Antoni Gibert, de Can Talec. Dues calaveres descobertes en aquesta finca, i que Bellotto atribuí a Sansón i la seva esposa Persia, servien per als conjurs amb què el sicilià pretenia trobar els tresors amagats. Però, quatre anys després, l’esotèric buscador topà amb la inquisició i acabà empresonat a Mallorca. Gibert continuà amb la tasca del seu soci i, juntament a un grup d’il·lusos que va convèncer, trobà la cova d’en Jaume Orat i esbocà la llosa de pedra que la tancava. Únicament trobaren caragols i restes d’aus. Gibert no es donà per vençut : els ossos, segons ell, demostraven que allà es refugiaren 200 persones que amagaren els seus tresors, tal com li contà el sicilià. Però el zel del Sant Ofici posà punto final a les investigacions d’aquest inquiet eivissenc.

En el otro extremo de la Mola, en la parte norte, en el cap d’Albarca o des Mossons, se encuentra otro foco de leyendas. Allí se concentran hasta cuatro cuevas: la cova des Pi, la d’en Jaume Orat, la de ses Estelles i la des Llibrell. En ellas se habrían enterrado tesoros y no han sido pocas las expediciones infructuosas en busca de riquezas ocultas. El desaparecido Joan Marí Cardona recopiló toda la información de un pintoresco siciliano llamado Sebastián Bellotto, que llegó a la isla en 1660 y que adquirió notoriedad por su facilidad para encontrar agua bajo tierra. S’aiguader, como se le bautizó, se hizo amigo de Antoni Gibert, de Can Talec. Dos calaveras descubiertas en esta finca, y que Bellotto atribuía a Sansón y su esposa Persia, servían para los conjuros con que el siciliano pretendía encontrar los tesoros escondidos. Pero, cuatro años después, el esotérico buscador topó con la inquisición y acabó preso en Mallorca. Gibert continuó con la labor de su socio y, junto a un grupo de ilusos que convenció, encontró la cueva d’en Jaume Orat y derribó la losa de piedra que la cerraba. Sólo encontraron caracoles y restos de aves. Gibert no se dio por vencido: los huesos, según él, demostraban que allí se refugiaron 200 personas que escondieron sus tesoros, tal como le contó el siciliano. Pero el celo del Santo Oficio puso punto final a las investigaciones de este inquieto ibicenco.