Final d’ agost del 2008… a Eivissa la temperatura segueix ondejant com a bandera, pareixem xinesos en plenes olimpíades, els focs artificials de tota l’illa competeixen amb els de Beijí, les càmeres digitals s’omplen de records, la premsa està al dia dels espectacles… fins i tot Rússia ha tret l’ artilleria… (els danys col·laterals de l’estiu ), la crisis fa rialles, ningú prescindeix de vacacions y amb raó… ¡tots estams orgullosos de Rafa Nadal…!
Eivissa està boja i no li falta raó, a l’estiu hi ha ‘homenatges a sants, verges i pirates… les botelles de cava ses destapen soletes, els escolans es toca jazz i es canta hi hop, la poesia se’n va pels carrerons … violins, ballet, òpera,… tots es desmelenen i es despullen a la platja se desvetllen les passions, es fa l’amor a deshores… el sol com a combustible i la mar com un pou d’aigua saciant la set, impossible dormir… fins i tot en els somnis es mou la vida.
…i nosaltres perduts!, ens hem perdut a Eivissa… des del mes de juny que estams coma
guiris* recent arribats…, com extraterrestres, turistes, viatgers, caminants, visitadores de pas… estrangers al fi de comptes únicament de pas…
És fàcil perdre’s a Eivissa … és fàcil perdre’s amb art a Eivissa, tota ella és art, sensualitat, provocació… i en estiu molt més … les seves hormones estan alterades i els colors li salten la pell… n’hi ha prou veure com la gent es distreu en recórrer-la , com miren per les finestres de casa seva, com es perden intentant descobrir-la…
Emperijada, amb el maquillatge exuberant, teatral, misteriosa o amb la seua nuesa total, allada…
Eivissa és Eivissa!… i a nosaltres ens perd la seua despreocupació i bogeria, la seua poesia i deliri… ningú no pot amb ella, ni els més canalles aconsegueixen domesticar-la… ni els més púdics reprimir-la…
Eivissa enmig de la pau i el blau del Mediterrani… Eivissa
“és pa, és pau, és més, és un munt de coses blanques mesclades amb coses mundanes…” és terra, sol, lluna i estrelles junts, és mort, vida, naixement, principi, fi, assossec, vent, bogeria i abric, creació, feina… , desvetllament, poesia…. i tot a escarada, fins i tot la soledat o el tedi, l’amor i el desamor…
…Què te Eivissa per a que es parli tant d’ella?…què te aquesta Eivissa que enamora i desconcerta?, que ens abraça i ens empresona…? que aconsegueix perdre la noció del temps i la distancia… que ens torna feliços o turmentats, seients o embriagats…
Eivissa és art que colpeja,… no és lloc…
Perd-te amb art a Eivissa!
Pintura a l’oli de Preben Grumstrup, de la sèrie de postals “Belleza de Ibiza” nº 2 amb fotografia de la platja de Ses Figueretes.
1.- Escultura de la artista Caroline, de l’exposició `Figuracions´, de l’Associació d’artistes visuals d’Eivissa i Formentera amb fotografia: “gatos de Ibiza”.
2.- Discoteca Es Paradís.
3.- Escultura de pagesa davant la Creu Roja i focs artificials de Ses Figueretes.
4.- “Ballet de Moscú, El Lago de los Cisnes” a Can Ventosa i focs artificials a Eivissa.
5.- Copes, Sant Pancraci, pa pagès, all i oli i olives d’Eivissa. Restaurant Insula Agusta.
6.- Antònia i Maria, (dones d’Eivissa).
PD: Un estiu més en el qual comenzan a notar les canes i les ganes d’aferrar-se amb més força a les utopies que semblen fondre’s amb tanta escalfor… ecologistes, religiosos, ateus, anarquistes, fatxes, rojos, guiris, pagesos i molts etcèteres… tothom ama Eivissa a la seua manera i en mig de tant d’amor, Eivissa es perd millor amb art per a acomiadar l’estiu…
guiri: terme en pla despectiu utilitzat sobre tot per definir a un turista ignorant i irrespectuós amb el lloc que vista
GUIA PER A PERDRE’S
A LA VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK