Sin categoría

CRÒNICA MUSICAL DE LA SETMANA: DEL 2 AL 8 DE MAIG

2 mayo, 2008 0 Comments

A això de migdia he escoltat un so sec al balcó; com si alguna cosa hagués caigut contra el terra. M’he aixecat del sofà de mala gana i l’espectacle que m’he trobat ha estat esglaiador. Un tros de cuir vermell del llom del meu diari i unes quants fulls amb osques de batalles, sobre el terra…

Nerviosa he mirat totes parts, buscant el meu diari, intentat trobar més restes de la lluita: a la cornisa de l’edifici, a les portes de la piscina comunitària que només tindrà l’amabilitat de deixar-se utilitzar amb l’arribada dels turistes, entre les branques dels arbres dels voltants… res, el meu diari tan sols em va venir a dir que aquesta corrent mil aventures. Encara que algunes provoquin contusions musicals i fins algun desafinament o una desastrosa entrada fora de tempo.

Divendres 2 de maig, després de la ressaca musical que ens deixo la festa de presentació del CD vol. I de Sargantana Rock amb un festival de rock fora del comú, passeig pels carrers que sobtadament es van venir a poblar de nous llogaters sense demanar-me permís. Puc imaginar com estarà el Pereyra una nit així. Aquesta setmana ha entrat un nou membre al trio, que ja ha crescut per convertir-se en quartet evidentment: es tracta del baixista Raúl Frometa. Divendres és nit de salsa amb Heriberto Cruz a les congues i a la veu, Rafa Garcés al saxòfon i al piano, Allan Christie a la guitarra i Vitorio Cabalcante a la bateria.

Però no tindré gaire temps per a escoltar al nou membre del trio convertit en quartet, perquè m’escaparé cap a Santa Eulària en l’autobús gratuït que ha disposat l’ajuntament per a assistir al concero de El sueño de Morfeo, que tocarà a la parada d’autobusos darrera de l’ajuntament. Una irònica combinació la de passar unes hores en vetlla escoltant als fills del deu del somni.

Però en plen pont no vaig a conformar-me només amb un parell d’esdeveniments, el gran Rafa Peletey toca al Vila Mercedes i hi ha músics en aquesta illa que són per fortuna sagradament ineludibles.

Però en ple pont no em conformaré només amb un esdeveniment, el gran Rafa Peletey toca al Villa Mercedes i hi ha músics en aquesta illa que són per fortuna sagradament ineludibles.

Dissabte 3 és l’amor pel flamenc el que em condueix a Can Ventosa a veure l’espectacle "Amor Flamenco" presentat per Marcial i Ismael Rodríguez. Un dissabte per la nit no puc deixar d’anar a saludar la meua Pilar "la de l’Itaka". Javier Ortega va per la península donant els seus cursos d’interpretació, però ja queda menys perquè torni i puguem escoltar-lo. Dissabte passat vaig tenir la grata sorpresa de trobar-me Reco Bastos i Fabiano Nacismento, músics brasilers que fan honor al seu gentilici, donant un concert amb el meravellós Luís García al piano. A veure quina sorpresa m’ofereix aquest dissabte.

A més a més, la música dels 80 de la mà d’Iván Doménech, Joan Barbé, Janus Blanco i Cayetano Sánchez m’espera al Sal Rossa (l’antic Rustik Beach), a Platja d’en Bossa.

Diumenge 4 ja tornaran a omplir-se els passadissos de l’aeroport i es perdran el concert del Guaraná… Blues Dave Band i l’idolatrat i benvolgut guitarrista Norberto Rodríguez tancaran la nit a Santa Eulària i ens portaran a dormir a tots els que no prenem cap avió.

Dilluns 5 de maig, semblava que havia tingut música suficient, però mai no és suficient quan a música es refereix. En aquest dia el quartet jazzero del Pereyra amb la seua nova incorporació m’espera i a mi no m’agrada faltar a les meues cites, sobretot quan són d’aquesta qualitat musical i humana.

Dimarts 6, nit tranquil·la, encara que la temporada ja sembla quedar inaugurada després del pont de maig. Vaig decidir d’anar a escoltar Pilar i les seues cançons que són històries amb principi i final. El quartet del Pereyra em rebrà com sempre i compartirà amb uns quants elegits el seu escollit repertori.

Dimecres 7 de maig ja vaig amb fam així que aniré a visitar Víctor Gresseli al Ke Cafè, dinar exquisit i música radiant. Última oportunitat de la setmana per escoltar el quartet de jazz, aviat acabaran les nits de salsa al Pereyra i s’obrirà tot un passadís triomfal perquè cantants i músics de tot el món passin a compartir amb els residents temporals i permanents les seues notes i emocions. No puc esperar que arribi tota aquesta troupe multicultural. De moment, dijous 8 continuaré en clau de jazz amb el Gerard Goose Quartet al Villa Mercedes, aquest grandíssim guitarrista mai no defrauda.

Per Nela Escribano