Sin categoría

JUAN GELMAN VA LLANÇAR LLAVORS A LA TERRA D’EIVISSA…

19 marzo, 2008 0 Comments

…i ens varen començar a créixer roselles al pit…

…el Senyor Juan Gelman va néixer amb la poesia a sota del braç…

…Va arribar a Eivissa i va donar de menjar a tothom per igual, va repartir les seues paraules com llavors a la terra, va alimentar a tots els seus fills i néts que té espargits pel món, ens va contar de la seua mare, els seus amics, de les seues lluites, les seues nostàlgies… però sobre tot ens va parlar d’esperança, rebel·lia i amor…

…Al Sr. Juan Gelman el varem veure enamorat a Eivissa… enamorat de Mara, la seua dóna… …Eivissa els va acollir amb amor…

…Amb jaqueta de vellut negre va arribar al teatre de Can Ventosa, elegant com tot un cavaller per a clausurar la I TROBADA INTERNACIONAL DE LITERATURA A EIVISSA.

…Es va acomiadar amb poesies quasi acabades de treure del forn, ens va donar de menjar ell… ell que té tant per el que maleir i renegar de la vida… ell es va acomiadar amb amor…

“Algú va dir que la poesia és l’ombra de la memòria. Crec que, en realitat, la poesia és memòria de l’ombra de la memòria. Per això mai morirà”. “Soc un esperançat sense remei”.

Sí, el Sr. JUAN GELMAN va llançar llavors en terra fèrtil… a Eivissa.

Moltes gràcies Sr. Gelman.

Final (frag)

Ha muerto un hombre y están juntando su sangre en cucharitas,
querido juan, has muerto finalmente.
De nada te valieron tus pedazos
mojados en ternura.