CRÒNICA MUSICAL DE LA SETMANA
És dilluns, les llums del Pereyra juguen amb les semicorxeres d’Omar Martínez, el nou pianista incorporat al trio de Jazz i altres músiques. Des d’una cantonada observo com se’m desdibuixen els dits d’Allan Christie degut a la velocitat amb la que fraseja per entre els trasts de la seua guitarra. La graciosa melena de Vitorio Cavalcante es manté impertèrrita contrastant amb el seu tocar de bateria desbocat però concret. El dimarts i el dimecres m’asseuré a la llum d’una altra espelma, però sense que l’escenari teatral del Teatro es despentini davant tant ‘solo’ virtuós fluint pels seus racons.
El dimecres, de totes formes, em passaré pel Ke Kafé a asseure’m una estona prop del piano de Victor Gressely, així no em perdré detall.
Arriba el dijous i la pressió comença amb la caiguda de la tarda. La nit la inaugur amb Pilar, la del Itaka, que mirarà curiosa cap a la porta al escoltar el seu so tallant un cop que s’obri. Em reconeixerà i amb una paraula amable i un somriure ens contarem el devenir de la setmana. Ella demanarà al públic que allà es trobi que decideixi quin és el repertori i si aquest no reacciona, ella recollirà de les conversacions els pedaços necessaris per a composar un patchwork musical fet de molts estils però que igualment combinen en el seu conjunt.
D’aquí, buscant un poc de calentura aniré al Teatre Pereyra, asere! que Heriberto Cruz i la seua banda de salsa han de deixar-me llesta per a un descanso merescut.
Divendres nit, quadern en mà i recién peiná em llanç al carrer. A on faig el sopar? El Restaurant Samsara de nou m’ofereix una velada diferent. Aquesta vegada un llarg “Don’t look back” sobre Bob Dylan. No és música en directe, però promet ser interessant.
Després, el peregrinatge estival ens deixa només un punyat d’alternatives. Escull les de Vila: salsa amb Heriberto al Pereyra i ventall de músiques i músics a l’Itaka.
Arribat el dissabte, por què no sopar amb una Jam Session de la mà de Miko al Samsara? El diumenge em varen prometre amenitzar el sopar amb una altra pel·lícula de la meua admiradíssima Isabel Coxet: “The Life of the Others” (que per això roda en anglès). El problema és que el diumenge ja el tenc carregadet, ja que faré un intensiu sanantoniens. Jack Jazz actua a Putumayo Café, a Cala Gracioneta. Un trio internacional format pel lus Jack a la percussió, el fantàstic germànic-eivissenc Gerard a la guitarra i el lus-asiàtic Dominique al saxo.
Putumayo Café “The extended version of your livingroom”: és a dir, com a casa, segons la filosofia de Rick, el seu amo.
Després del cafè ja tenc a Rafa Peletey al Guaraná amb la seua guitarra i la seua veu de nit envellutada a la intimitat. Qualsevol tema aliè el fa seu, qualsevol tema propi el comparteix com si fos acabat de néixer.
I com un nadó innocent que encara no té cap remordiment perquè el camí que li queda és llarg i imprecís, em fic a la cama i escolt les ones de fons com la nana més perfecta mai composada.
Si creus que podem millorar aquest recorregut musical, si vols donar publicitat a algun concert o esdeveniment musical a l’illa, entra al nostre Forum i esplaiat.
Gràcies per la teua col·laboració.
Per Nela Escribano.
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK
Leave a Comment