“Vaig escriure l’obra l’any 1992, a unes golfes del barri de Gràcia de Barcelona un gener especialment fred i famèlic. Mentre la ciutat restava embriagada pels efluvis triomfals d’unes Olimpíades, jo intentava aportar el meu granet d’arena a aquell ‘El Dorado’, treballant a l’espectacle d’inauguració. Pot ser que tot això expliqui dues coses: la primera, el tema de l’obra: ser o tenir – ‘Deserts’ era la meva catarsi per superar aquella mena d’esquizofrènia, l’orgull d’artista pobre cridava: no tinc res, però sóc lliure-. La segona explica la vena mística que destil·la ‘Deserts’; entrar en el misticisme no és gens difícil, només cal estar-se un parell de dies sense menjar. Sigui com sigui, no tinc cap dubte: vaig escriure ‘Deserts’ amb el cor, no amb el cap.” (Josep Pere Peyró)