Partir de l’art japonès és partir d’una de les filosofies més antigues de les que tots els artistes occidentals s’han servit per a crear, el conèixer-les porta a crear nous punts de referència artístics, positius, fomentats pel coneixement.

“La informació és un caos que hi ha que ordenar y transformar en coneixement”, “la informació de l’art és caòtica a Eivissa”, “tot i tothom està dispers, individualment estam més o menys organitzats artísticament, però no existeix una comunicació a nivell social. Els grans edificis, els museus… serveixen únicament per a guardar l’art, no per a viure l’art”.

Miguel Pardo creu que com una figura geomètrica amb cos, espai, fons… es deu crear una forma entre tots, a la qual l’única condició per a entrar en ella sigui l’estar d’acord en aprofitar els espais comuns per a construir i desenvolupar activitats artístiques a curt termini i amb temes específics ben orientats, discriminant tot el que pugui estar fora de context. Això significa ordenar el caos d’informació que diu, existeix a la actualitat en relació a l’art i altres temes en general.

Com un vers de hip hop… “…ell és activista ecologista / polític / ideòleg / pensador / fan de Plató / gestor cultural / provocador / pintor / somiador i un poc mecenes… / el just i necessari / perquè maneja molt bé l’economia…” és un cúmul de desitjos per transmetre els seus pensaments i materialitzar els seus coneixements adquirits a Madrid i altres ciutats europees a on ha tingut la fortuna d’estudiar.