Sin categoría
“AVUI DIA SINÓ EXISTEIXES A INTERNET NO EXISTEIXES A CAP LLOC”
Joan Barbé, eivissenc d’arrel, posseeix l’afabilitat pròpia d’aquell que va pujar a molts escenaris i va intercanviar vivències amb molts artistes; i és que pràcticament, com s’anirà descobrint al llarg de aquesta entrevista, es va criar en ells. Si bé és cert que a l’actualitat és conegut principalment com a guitarrista de la banda Statuas d Sal, hem conversat amb ell i hem volgut centrar-nos en el seu desenvolupament individual com a músic. Comença la seua formació musical als set anys al Patronat de Música d’Eivissa a on s’especialitza en percussió clàssica. De fet, tocarà a la banda simfònica d’Eivissa fins el 2006, any al qual degut a la demanda d’altres compromisos musicals decideix dedicar-se de ple a la seua labor com a productor i músic independent.
El Joan Barbé músic es defineix davant tot com a bateria, instrument que comença a aprendre de forma autodidacta als onze anys. Tot i això, és probable que molts lectors s’estranyin de tal afirmació, ja que també ha pogut ser vist tocant altres instruments. En quant a això afirma: “Vaig començar a tocar el baix i la guitarra perquè havia falta d’aquestos músics a Eivissa, perquè jo soc bateria. Ara el que menys toco és la bateria i això que és el meu instrument predilecte”.És important destacar aquesta faceta de pluriempleat instrumental ja que es va veure recompensada amb el premi al músic més complet a la primera edició dels premis Sargantana de la música. Els finalistes eren el incomparable Rafa Peletey i el nostre benvolgut pianista Víctor Gressely. D’aquí que en rebre el premi no pogués al menys afirmar amb humilitat “aquest premi està comprat”, volent treure importància a tal distinció, ja que “per a mi és un gran afalac sabent, sobre tot, que el premi l’han votat músics d’aquí”. I és que, si als 11 ja estava aprenent a tocar la bateria pel seu compte, als 12 ja era juntament amb la seua banda Gaia finalista dels premis nacionals ImaginaRock. A partir dels 15 anys ja s’ha dedicat a ser músic de sessió, destacant-se com a intèrpret de Jazz. De fey, ha actuat al festival de Jazz d’Eivissa a l’any 2000 (amb la Big Band d’Eivissa), al 2001 com a baixista amb Ángel Rubio (reconegut guitarra de Jazz madrileny), al 2002 de nou com a baixista i per fi al 2006 com a bateria juntament amb el nostre admiradíssim guitarra Norberto Rodríguez. Al nostre parer, quatre actuacions a un festival de Jazz en plena adolescència tardana diu molt de la legitimitat del premi Sargantana de Rock i de tantes altres mencions individuals. I juntament amb la seua banda, Statuas d Sal; banda que acaba de fitxar amb Sony BMG. El primer contacte es va produir un cop que guanyaren el concurs nacional de maquetes Vodafone. La nota a destacar del seu últim treball Pies Dulces no és només la seua qualitat, sinó també el fet d’haver estat el primer en sortit al mercat espanyol exclusivament en format digital. Pies Dulces va ser produït per Fernando Montesinos, productor de grups com El hombre gancho o Pereza. El fet que Joan Barbé pertanyi a Statuas d Sal com el seu projecte de major repercussió mediàtica pot fer-nos crear un perfil de preferències musicals més de tipus pop-rock. Tot i això, ell mateix ens aclareix que li agrada des del rock dur, pasant pel Hardcore, fins Mike Stern. Sí que ens destaca que Nirvana va ser un grup que el va marcar i en particular sent molta admiració pel ex-bateria de la banda i actual solista de FooFighters, Dave Grohl. Tot i així, ja varem començar aquesta entrevista afirmant que Joan és un eivissenc d’arrel i en aquest sentit té un projecte paral·lel amb el solista de Statuas anomenat Projecte Mut. En ell investiguen sobre música folklòrica eivissenca reintentant-la en clau de pop acústic. Per a això inclouen, entre d’altres instruments, guitarra espanyola, mandolina, violí, etc. No podríem acabar aquesta entrevista sense destacar la faceta que actualment consumeix la majoria del temps d’aquest músic incansable. Ens referim a la seua labor com a productor. Normalment produeix acompanyat del seu company Omar Gisbert (Statuas d sal). Amb ell porta ja des de l’any 2002 produint els discos de la banda que comparteixen. De fet afirma que “junts gravem, produïm i componem, som como dos engranatges”. Tot i això, Joan ha decidit també provar pel seu compte i a l’actualitat ha realitzat les mescles del segon disc del grup de Formentera 4 de copes titulat Plens d’arena, un CD produït pels cantants de Gossos (Manresa) i de Ja t’ho diré (Menorca). També ha produït el nou treball, a punt de sortit, de La señal (el solista del qual, Rumbo, és el presentador del programa de la TEF Kafé Kaleta) i el primer disc del grup Rock Garage, que recentment han presentat amb notable èxit. A pesar de tota aquesta labor de producció, Joan segueix creient en el valor del músic en directe i afirma que avui en dia el directe està jugant un paper fonamental en la difusió dels projectes musicals; de fet, és als escenaris a on s’ha curtit. Por l’altra banda, també reconeix la importància d’Internet en la difusió de la música i de la labor individual del músic. Una de cal -virtual i en format CD- i una altra d’arena sobre la mateixa per actuar en directe. Esperem que en la seua nova aventura com a productor no abandoni massa la seua faceta com a músic i segueixi tocant en directe pels racons d’aquesta illa. Allí estarem. Nela Escribano entrevista a Joan Barbé.
Dimarts, 22 de gener /2008 GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK