Sin categoría
RETROSPECTIVA D’EKA, JEAN CLAUDE EHERBERTH
EXPOSICIÓ DE DIBUIXOS FINS EL 25 DE GENER
LLOC: CLUB DIARIO DE IBIZA
EKA. Un esbós de la seua vida…
Jean Claude ha nascut diverses vegades, la primera vegada a Lieja l’any 1937. La seua vida és tan intensa como la seua obra. Les dues són el mateix, Eka.
Eka és aquell tipus de personatges que sembla que encenen la llum només amb la seua presència, les seues paraules conviden sempre a una bona conversació amb un discurs coherent d’artista estudiós, observador, no excèntric, sí genuí.
Ell és un home fi, seductor… porta els seus cabells llargs, escull el color negre per a vestir i un barret a l’altura dels seus pensaments. Un cigarret rere l’altre l’acompanyen mentre sobre la barra d’un bar, la taula d’un cafè o la taula de treball de la seua habitació va dibuixant in situ “la vida”.
Com música de fons apareixen als seus records la veu trencada d’Edith Piaff i els versos i les sàtires dels seus amics Jacques Brell, Georges Brassens… i en mig de tanta poesia, desnua la Magdalena de Joaquín Sabina i en picat les utopies del Quixot…
La vida i el treball artístic d’Eka van més enllà del que naltros podem veure “in situ”, per això, tal vegada, ell mateix juntament amb els seus dos grans amics Mariano Torres i Manel Marí (comissaris de l’exposició), han preparat aquesta retrospectiva, ara que ha arribat als 70 anys i vol personalment exposar el seu treball.
La vida i el treball artístic d’Eka van més enllà del que naltros podem veure “in situ”, per això, tal vegada, ell mateix juntament amb els seus dos grans amics Mariano Torres i Manel Marí (comissaris de l’exposició), han preparat aquesta retrospectiva, ara que ha arribat als 70 anys i vol personalment exposar el seu treball.
“La responsabilitat d’un artista és aprendre a mirar més enllà de l’horitzó…”, “l’artista de vocació és renovador, un rebel, obre la boca per a parlar el seu idioma particular i més universal, està sempre a la bretxa per veure allò que els altres no veuen…”
Recorda que de nen no va poder completar els seus estudis perquè el seu pare va haver d’anar a la guerra:
“sense Franco ni Stalin la meua vida hauria estat diferent”. Però quan va poder, va estudiar pel seu compte i es va presentar a exàmens i va aconseguir aprovar tres anys d’estudi junts aconseguint així ser alumne del primer curs de marketing i publicitat a Bèlgica, quan llavors gairebé no era coneguda aquella carrera. Després passaria a ser catedràtic a la mateixa escola.
“sense Franco ni Stalin la meua vida hauria estat diferent”. Però quan va poder, va estudiar pel seu compte i es va presentar a exàmens i va aconseguir aprovar tres anys d’estudi junts aconseguint així ser alumne del primer curs de marketing i publicitat a Bèlgica, quan llavors gairebé no era coneguda aquella carrera. Després passaria a ser catedràtic a la mateixa escola.
Pintor, publicista, poeta, escriptor… ens diu que va viure a un ritme accelerat de treball imposat per ell mateix, per la seua família i la seua professió que exigien d’ell una inesgotable i permanent dosis de creativitat i enginy, no només per a sobreviure, sinó per a viure creant i participant activament a la societat.
Amb orgullo explica que a Bèlgica va arribar a tenir dos agències de publicitat, diverses botigues de decoració, que va arribar a fundar un sindicat i que a Avignon va ser director del diari El Provenzal, fundador-animador del Diari del Festival de Teatre d’aquesta mateixa ciutat a la qual diàriament es representaven 375 obres de teatre i l’edició del periòdic havia de tancar-se amb 32 pàgines també cada dia.
És interessant escoltar la història dels cupons que es va inventar per a que el públic assistís al teatre.
A l’altura d’aquesta història són anecdòtics els seus tres o quatre infarts… Orgullós ens ensenya a com espantar la mort sense tenir que abandonar el cigarret!
Els seus primers dibuixos li apareixen a l’edat de 50 anys, el sorprenen a una setmana d’amnèsia total a la qual no sap com, ni quan va sortir de la seua casa i va recórrer més de mil kilòmetres fins el centre de la plaça d’Avignon a on en despertar, es va trobar a sí mateix com un pintor del carrer, dibuixant…
El més sorprès i emocionat el propi Eka, que va sentir que ja no hi havia marxa enrere, que era massa tard per a tornar a casa. Ja l’art per complet se l’havia introduït per les seues venes i com una catarsis li termina explotant pels seus dits.
Aquesta “malaltia”, aquest nou vici, aquesta nova addicció el porten a abandonar tota la seua vida anterior i a decidir-se per altra, austera, bohèmia, rebel… i amb la complicitat de la seua filla Catherine que en descobrir-ho, l’entén i l’encoratja a seguir amb aquesta nova opció de vida.
A Eivissa fa dos anys més o menys li va tornar a donar una altra amnèsia. Aquest temps ens va recordar la seua pròpia història tantes vegades narrada. El dia que va despertar, novament ho va fer carregat de projectes i coses per fer.
“El que m’emociona, em mou”.
Als seus 70 anys segueix enamorant-se i tornaria a enamorar-se un cop i un altre perquè Eka té tota la poesia per a fer-ho. L’amor per a ell és una de les més importants inspiracions i un altre dels seus sans vicis que reguen la seua ànima, en ell es sent l’aura de les dones que va estimar.
Escriure sobre Eka…
Cóm descriure el foc!, cóm descriure la utopia!, la joventut!, el futur…! Eka és una amalgama de passió i orgull, de raó, saviesa, reflexió… en Eka queb tot el que intel·ligentment ell ha sabut acumular al seu cap i el seu cor.
Escriure sobre Eka…
Cóm descriure el foc!, cóm descriure la utopia!, la joventut!, el futur…! Eka és una amalgama de passió i orgull, de raó, saviesa, reflexió… en Eka queb tot el que intel·ligentment ell ha sabut acumular al seu cap i el seu cor.
S’ha especialitzat en dibuixar l’ara amb el mateix hàbit que un filòsof dedicaria els seus estudis a desxifrar el per què de la vida.
“La inspiració arriba quan hi ha alguna cosa que dir”.
“Es massa bell, necessito compartir-ho, és massa trist, necessito transmetre-ho, és massa injust, necessito dir-ho…”, “alegria, nostàlgia, rebel·lia…”.
Aquesta retrospectiva d’Eka és una mínima part dels més de 20.000 dibuixos (la majoria regalats i venuts al carrer) que ha realitzat des d’aquell dia que la gent el va senyalar com artista a la Plaça d’Avignon.
Al Club Diario de Ibiza hi ha 250 dibuixos presentats de forma cronològica des que va començar a dibuixar: Avignon, Garachico, Canàries, Tenerife, Formentera, Ibiza, Eivissa i projectes i idees. Hi és el seu famós panoràmic en 180º del Paseo Vara de Rey dibuixat sobre 128 rodals, estan les seues tovalloles de paper, els seus primers dibuixos. Està ell i els seus records in situ.
Naltros no som crítics d’art (es nota), però desitjaríem que el nostre text aconsegueixi expandir l’art d’Eka, aconsegueixi mantenir encesa la seua llum com un far a la mar per a poder mirar més enllà de l’horitzó…
Aquesta retrospectiva d’Eka és una mínima part dels més de 20.000 dibuixos (la majoria regalats i venuts al carrer) que ha realitzat des d’aquell dia que la gent el va senyalar com artista a la Plaça d’Avignon.
Al Club Diario de Ibiza hi ha 250 dibuixos presentats de forma cronològica des que va començar a dibuixar: Avignon, Garachico, Canàries, Tenerife, Formentera, Ibiza, Eivissa i projectes i idees. Hi és el seu famós panoràmic en 180º del Paseo Vara de Rey dibuixat sobre 128 rodals, estan les seues tovalloles de paper, els seus primers dibuixos. Està ell i els seus records in situ.
Naltros no som crítics d’art (es nota), però desitjaríem que el nostre text aconsegueixi expandir l’art d’Eka, aconsegueixi mantenir encesa la seua llum com un far a la mar per a poder mirar més enllà de l’horitzó…
De la seua vida ha fet una obra d’art, escrita amb el seu puny i lletra, una màquina d’escriure gilet i una ploma rotring nº 05.
Jean Claude està orgullós del seu treball i la seua vida. Naltros de ser els seus amics.
Salut per això, tant de bo tots puguem viure amb la mateixa passió d’aquest gran mestre.
Jean Claude està orgullós del seu treball i la seua vida. Naltros de ser els seus amics.
Salut per això, tant de bo tots puguem viure amb la mateixa passió d’aquest gran mestre.
VEURE GALERIA II
GUIA PER A PERDRE’S A LA
VIDA ARTÍSTICA D’EIVISSA
PD: Confiem que el nostre testimoni, sumi a tot allò de bo que s’ha escrit sobre Eka.
http://www.diariodeibiza.es/secciones/noticia.jsp?pRef=3305_2_213804__Pitises-i-balears-enfermedad-arte
http://www.diariodeibiza.es/secciones/noticia.jsp?pRef=3308_2_214278__Pitises-i-Balears-vampiro-belleza
http://www.diariodeibiza.es/secciones/noticia.jsp?pRef=3308_2_214278__Pitises-i-Balears-vampiro-belleza
RETROSPECTIVA “EKA”
CLUB DIARIO DE IBIZA
Avda. de la Pau (cantonada C/ Aubarca) CP. 07800 Ibiza.
Telèfon: 971 19 00 00 (centraleta)
www.diariodeibiza.es
Tens alguna cosa que aportar? FORUM-CLICK